Els Éssers Màgics
 
El nostre follet és un follet feiner dels que a les masies de molts indrets del nostre país s'encarregaven de vigilar que el foc no s'apagués durant la nit o altres tasques domèstiques. 
El follet

De fet ja hi era a Can Butjosa abans que s'hi intal·lés la biblioteca, suposem que fa més de 100 anys que hi viu. Nosaltres el vam descobrir l'any 1988 quan es va quedar enganxat amb un xiclet sota una taula i vam haver d'ajudar-lo a sortir d'aquell mal pas.  
Estava molt enfadat, tant que volia marxar, però li vam prometre que mai més li tornaria a passar i es va quedar.  
 
En una conversa molt seriosa que vam tenir, vam acordar que tots respectariem el fet que ell és el que fa més anys que viu a Can Butjosa, i que per tant té tot el dret que siguin repectades les seves normes; les vam escriure i vam demanar a en Ricard Recio que les dibuixes. En Ricard, llavors, va dibuixar l'auca grossa que desde llavors està penjada a l'entrada de la biblioteca i la que tens a la web que pots pintar, imprimir, regalar, etc. 

Desde llavors també el follet està més feliç i nosaltres procurem no contrariar-lo. De tant en tant sabem que es passeja, li agrada sentir la música que fan les fulles dels arbres quan cauen a la tardor o escoltar com caminen les formigues, té l'orella molt fina, per aquest motiu tots parlem fluixet a la biblioteca. 

Algunes vegades ha anat més lluny, de fet fa uns anys se'n va anar fins una escola de Vic, sort que els nens se'n van adonar i al cap de deu dies van tornar-lo. 
 
 

No és l'única escola que el follet ha visitat, hi ha el compromís però de facilitar-li la tornada quan això  passa; la nostra biblioteca és la seva casa i nosaltres ens sentim molt orgullosos que sigui així. 

També sabem del follet que té una amiga especial que es diu Lula que viu a l'escola La Montjoia de Sant Bartomeu de Grau. És una folleta diferent, té ales i els ulls liles. Sabem que s'estimen molt, no hi ha dubte: s'ho diuen quan s'escriuen.
 

la Lula
També tenim una Bèstia que encomana les ganes de llegir. Vam descobrir que aquesta bèstia habitava a la biblioteca a arrel de l'intercanvi de bèsties fabuloses amb les biblioteques de I'Herault l'any 1988. Vam preguntar els lectors, a través d'un concurs de redacció, si sabien si existia una bèstia i com era. Els que més van encertar com és (ho sabem del cert per què el follet li va donar tots els detalls a en Ricard Recio i aquest ens la va dibuixar) son els que van viatjar a França.
la Bèstia

 
Tots sabem que pot canviar de tamany i agafar la forma de la lletra que vulgui i que allà es queda camuflada fins que un lector la llegeix i el contagia les ganes de llegir. No dona febre, ni tampoc picor, només agafen moltes ganes de llegir, tantes que un se n'oblida de berenar i fins i tot de mirar la tele. Sempre ha estat evident que els nostres lectors llegeixen moltíssim, durant un temps ens vam posar la medalla, vam creure que era degut a que feiem bé la feina , però ens equivocàvem, tot el merit el té ella.
I que podem dir dels óssos? Segur que ja has jugat amb ells o t'has recolçat en les seves panxes per a escoltar millor els contes que t'expliquen......
La família dels óssos: en Bru i els seus pares: En Bru és un petit ós de peluix, suau i manyac, a qui li agrada molt que li expliquin històries i llegir. Vam haver d'aprendre moltes coses sobre els óssos per cuidar-lo convenientment quan va arribar durant el Mes de la Natura de l'any 1990 seguint el camí que havia obert dos anys abans la Rinxols d'Or.
Rínxols d'or
El seu pare, en Conti, va aparéixer a un contenidor d'escombraries de Barcelona, la Mireia, la noia que el va trobar, se'l va endur a casa i van conviure junts durant molt de temps compartint moltes inquietuds fins que al cap d'un temps va saber la història de'n Bru i no va dubtar ni un moment de que en Conti era el seu pare. Dit i fet, l'octubre del 91, ens el va dur i, pare i fill, van tenir un feliç retrobament La mare:la va trobar la Sonia Fernández en un camp proper a la biblioteca pels vols de Nadal, estava en tan mal estat que va estar refent-se fins la Festa de la Família durant el Mes de la Pau del 93, dedicat per casualitat a l'Any Internacional de la Família, durant el qual li vam donar la benvinguda oficial. La Gemma Sales i en Gusti ens van fer uns dibuixos felicitant-nos pel feliç aconteixement. El germà petit: va néixer al magatzem de la biblioteca quan estavem fent obres l'any 1995, vam ficar la família en una caixa i en obrir-la de nou el vam trobar. No sabem com va arribar-hi només sabem que es xupa el dit i que com no sap llegir, la mare, el pare o en Bru li han d'explicar molts contes.
L'oncle Olaf: és un gegantí ós blanc, oncle d'en Conti, que va venir del Pol Nord a convidar-nos a anar a visitar Escandinàvia, cosa que vam fer durant les bibliovacances del 96. La família que el va deixar al contenedor del davant de la biblioteca es va sentir molt feliç de conéixer, uns mesos després, el seu lligam amb els altres óssos de la biblioteca. L'estiu del 99 com feia molta calor se'n va anar al seu país i va tornar a ple hivern molt ben acompanyat per una osseta blanca com ell que li posa els ulls dolços quan li explica contes.
Quadre d'alguns ésser màgics
(Magnífic quadre d'en Jordi Ramon)  
 
Óssos